Dins de la tecnologia electrònica, podem distingir entre dos tècniques clarament diferenciades alhora d’implementar la solució d’un circuit: l’electrònica analògica i l’electrònica digital.

Quan amb un termòmetre clínic clàssic  prenem la temperatura, observem que la dilatació del mercuri es fa d’una forma contínua, és a dir , que entre dues temperatures diferents ( per exemple entre 36 i 37 ºC ) existeixen un nombre infinit de valors diversos.

En aquest cas, es diu que estem davant d’un valor analògic.

Si pel contrari, utilitzem un termòmetre electrònic modern, podrem observar que la temperatura augmenta en forma de graons ( per exemple de 0,1ºC ).

En aquest cas, entre  dues temperatures diferents ( per exemple entre 36 i 37 ºC ), existeixen un nombre finit de valors diferents ( 10 a l’exemple en aquest cas).

Els valors digitals, a diferència dels analògics , es poden manipular , emmagatzemar, transportar, etc, de forma més fàcil que els analògics.

Es precisament la branca que treballa amb aquest valors , la que estudia l’electrònica digital.

Aquesta tècnica, es basa en operacions de zeros i uns ( Verdader i Fals, o  absencia i presencia de tensió ) , fetes amb aquests valors digitals

Un tipus d’operació molt important amb valors digitals binaris ( encés o apagat, connectat o desconnectat, on- off, ....) son les operacions lògiques.